Apps móviles: cuándo elegir Android, iOS o ambas

Quan desenvolupes una app per a clients finals que es distribuirà a App Store i Google Play, cobrir només una plataforma significa renunciar a una part important del teu mercat potencial.

A la pràctica, les empreses que llancen apps al mercat desenvolupen per a Android i iOS des de l’inici. No és habitual quedar-se només en una plataforma de manera permanent.

Casos reals que hem desenvolupat a app2U, com Europastry , Inwout o Grupostop , es van llançar en ambdues plataformes. L?objectiu era clar: arribar al màxim d?usuaris possibles.

Un cop assumit que necessites Android i iOS, la pregunta és: com ho fas sense duplicar costos?

Tens tres opcions principals:

Similar a l’híbrid, però amb millor rendiment. Una base de codi per a iOS i Android (sense web). El cost ronda el 130-140% d’una aplicació nativa per a una sola plataforma. També requereix testing a les dues plataformes.

Si necessites funcionalitats molt específiques del maquinari (Bluetooth a baix nivell, GPS en temps real amb control exhaustiu), el desenvolupament nadiu sol ser necessari.

Si les funcionalitats són estàndard o intermèdies (gestió de continguts, catàlegs, formularis, consultes), el desenvolupament híbrid o multiplataforma us permet cobrir ambdues plataformes sense duplicar l’esforç.

Nosaltres recomanem desenvolupament híbrid (Ionic + Angular) en la majoria de casos per a apps públiques. Amb una única base de codi cobreix iOS, Android i web, el que redueix costos de desenvolupament i simplifica el manteniment.

Quan desenvolupes una app per a ús intern de la teva empresa, la situació canvia. A la majoria de casos té sentit triar una sola plataforma.

La raó és que l’app només la faran servir els empleats de l’empresa, i normalment l’empresa ja té dispositius corporatius o està disposada a adquirir-los per a un sistema operatiu concret.

Hi ha l’excepció d’empreses amb polítiques BYOD (Bring Your Own Device), on els empleats usen els dispositius personals propis. En aquests casos, pot ser necessari cobrir les dues plataformes, encara que és menys freqüent. El més habitual és que les empreses que desenvolupen apps internes proporcionin dispositius corporatius.

Si lempresa ja disposa diPhones o iPads corporatius, desenvolupar per a iOS és lopció lògica.

Cas real: Rosa Clará ja tenia iPads per als seus comercials, per això vam desenvolupar l’app per a iOS.

Android sol ser l’opció més pràctica, tant per a empreses que ja l’utilitzen com per a les que encara no disposen de dispositius.

Si lempresa ha de comprar dispositius per utilitzar lapp, Android ofereix una gamma de preus més àmplia. Pots trobar dispositius que compleixin els requisits tècnics a preus més ajustats que a l’ecosistema Apple.

Cas real: Raypa necessitava dispositius per a la seva aplicació de gestió de fotografies de productes. Van optar per Android pel cost dels dispositius i perquè complien els requisits tècnics del projecte.

Les preferències del departament IT o del CIO també compten. Pot ser una qüestió dexperiència prèvia amb un ecosistema concret, confiança en la marca, filosofia tecnològica (ecosistema tancat vs obert) o simplement preferència personal amb una o altra plataforma.

Un CIO que sempre ha treballat amb Apple pot valorar la integració de l’ecosistema, l’estabilitat i l’experiència d’usuari. Un altre que prefereixi Android pot valorar la flexibilitat, la varietat de maquinari i la filosofia més oberta del sistema.

Si la teva empresa té equip de desenvolupament intern o estàs avaluant desenvolupar inhouse, aquests són els reptes tècnics que trobaràs en treballar amb Android i iOS. Potser no canvien la decisió de plataforma, però sí que afecten temps, costos de testing i complexitat del projecte.

El procés d’aprovació és diferent a cada plataforma i afecta els terminis de llançament.

iOS (App Store): Apple revisa totes les apps manualment abans d’aprovar-les. El procés sol trigar entre 1 i 3 dies si tot va bé. A més, Apple és estricte amb els seus guidelins: pot rebutjar l’app si no compleix les seves normes de disseny, privadesa, contingut o funcionalitat. Si et rebutgen, has de corregir i tornar a enviar, cosa que pot allargar el procés fins a una o dues setmanes en total.

Android (Google Play): El procés daprovació és més ràpid i permissiu. La majoria de les aplicacions s’aproven en poques hores o dies. Google també té normes, però el control no és tan exhaustiu com a Apple.

Impacte: Planifica temps extra per a llançaments a iOS. Si teniu un deadline ajustat, el procés d’aprovació d’Apple pot ser un coll d’ampolla.

Android funciona en dispositius de múltiples fabricants, amb diferents versions del sistema operatiu, resolucions de pantalla i capes de personalització. Això fa que el testing sigui més complex.

A Android has de provar l’app en més combinacions de dispositius i versions del sistema per assegurar-te que funciona correctament. Alguns fabricants afegeixen capes de personalització que poden afectar el comportament de lapp, especialment en temes com la gestió de bateria o els permisos.

Un cas especial és Huawei. Des del 2019, els dispositius Huawei nous no tenen Google Services (Google Play, Maps, notificacions push amb Firebase). Si voleu donar suport a aquests dispositius, heu d’integrar Huawei Mobile Services per separat.

A iOS, la situació és diferent. Apple controla tant el maquinari com el programari, i la gamma de dispositius és limitada. Això simplifica el testing.

Impacte: Desenvolupar per a Android requereix més temps i esforç en testing de desenvolupar per a iOS.

Relacionat amb la fragmentació, hi ha el tema de les actualitzacions del sistema operatiu.

A iOS, quan Apple llança una nova versió del sistema, tots els dispositius compatibles reben l’actualització el mateix dia. Això significa que la majoria dusuaris actualitza ràpid, i no necessites donar suport a moltes versions antigues del sistema durant molt de temps.

A Android, cada fabricant decideix quan i com actualitzar els dispositius. Alguns fabricants actualitzen ràpid (Google Pixel, Samsung de gamma alta), altres triguen mesos, i molts models de gamma mitjana o baixa mai reben actualitzacions.

Això obliga a que la teva app hagi de funcionar correctament en múltiples versions del sistema operatiu Android durant més temps. Si voleu arribar al màxim d’usuaris, no podeu exigir la darrera versió del sistema.

Impacte: A Android has de planificar donar suport a més versions del sistema operatiu que a iOS, cosa que afegeix complexitat al desenvolupament i manteniment.

Per desenvolupar a iOS necessites Xcode, que només funciona a macOS. Això vol dir que necessites un Mac (el cost ronda entre 1000 i 3000€ segons el model). No pots desenvolupar per a iOS des de Windows o Linux.

Per desenvolupar a Android pots fer servir Android Studio, que funciona a Windows, macOS i Linux. Tens més flexibilitat pel que fa al maquinari que necessites.

Ambdues plataformes ofereixen simuladors/emuladors per provar les apps durant el desenvolupament.

El simulador iOS és ràpid, però té limitacions. No podeu provar Face ID, Touch ID, la càmera real, l’acceleròmetre o el GPS amb precisió. Per a aquestes funcionalitats necessites dispositius reals.

L’emulador Android pot emular GPS i sensors, però amb limitacions. És més lent que el simulador d’iOS. A més, no reprodueix problemes específics de fabricants (com els de gestió de bateria de Xiaomi o Huawei).

Per a funcionalitats crítiques com a càmera, Bluetooth, GPS precís o comportament real de bateria, ambdues plataformes necessiten dispositius reals per testing.

La diferència és que Android requereix més dispositius reals per cobrir la varietat de fabricants i versions del sistema. A iOS, amb 2-3 dispositius de diferents generacions pots cobrir la majoria de casos. A Android necessites més per assegurar-te que l’app funciona a Samsung, Xiaomi, Huawei i altres fabricants.

Impacte: El cost inicial és més alt a iOS (necessites un Mac), però Android requereix més inversió en dispositius de testing per cobrir la fragmentació.

Per publicar apps a les botigues oficials necessites un compte de desenvolupador:
– iOS: Apple Developer Program – 99€/any
– Android: Google Play Console – 25€ pagament únic

Android té l’opció de distribuir APK directament sense passar per Google Play, que no requereix cap cost de llicència.

Les apps públiques es publiquen a les botigues i són visibles per a tots els usuaris en cerques i rànquings.

• iOS: Publiques a App Store. L’app passa pel procés de validació d’Apple.
• Android: Publiques a Google Play. L’aplicació passa pel procés de validació de Google.

Per a apps dús intern de lempresa, hi ha diferents opcions segons la plataforma.

iOS:
– Unlisted App: L’app és a App Store però no apareix a cerques. Només accessible mitjançant link directe. Heu de passar la validació d’Apple. Apple Business Manager + MDM: distribució privada dins de l’organització mitjançant gestió de dispositius
. Heu de passar la validació d’Apple. – Enterprise Program: distribució directa sense passar per App Store. NO heu de passar validació. Cost addicional de 300€/any. Només disponible per a empreses grans (Apple verifica la mida de l’empresa).

Android:
– Google Play privada: L’app és a Google Play però només és visible per a la vostra organització. Heu de passar la validació de Google.
– Android Enterprise (Managed Google Play): Distribució gestionada mitjançant EMM/MDM. Heu de passar la validació de Google.
– APK directe: Instal·lació directa del fitxer APK sense passar per Google Play. NO heu de passar validació. No requereix cost de llicència. Més risc de seguretat si no es gestiona correctament.

Impacte: iOS és més restrictiu (difícil evitar la validació d’Apple excepte per a empreses grans amb Enterprise Program). Android és més flexible (pots distribuir APK directe sense costos de llicència), però aquesta flexibilitat pot suposar un risc de seguretat si no s’implementa correctament.

La pregunta «Android o iOS?» no té una resposta única. Depèn del tipus d’app que necessitis i del context de la teva empresa.

Apps públiques: Si desenvolupes una app per a clients finals que es distribuirà a App Store i Google Play, necessites cobrir les dues plataformes. Renunciar al 20-40% del mercat no és una opció per a la majoria d’empreses. La decisió no és quina plataforma triar, sinó com desenvolupar per a totes dues de forma eficient: nativa doble, híbrida o multiplataforma.

Apps internes: Si desenvolupes una app d’ús corporatiu, normalment es tria una sola plataforma. La decisió ve determinada pels dispositius que té l’empresa, el pressupost per adquirir dispositius nous o les preferències del departament IT.

Factors clau per decidir:

• Tipus d’app (pública vs interna)
• Maquinari existent o pressupost per a dispositius
• Requisits tècnics específics (funcionalitats de maquinari, rendiment)
• Pressupost de desenvolupament i manteniment

Les diferències tècniques entre Android i iOS (fragmentació, aprovació a botigues, experiència de desenvolupament) no solen canviar la decisió de plataforma, però sí que afecten el cost, els temps i la complexitat del projecte.

Nosaltres treballem amb les dues plataformes i t’ajudem a decidir la millor estratègia segons el teu cas. Per a apps públiques, recomanem desenvolupament híbrid (Ionic + Angular) en la majoria de casos, cosa que permet cobrir iOS, Android i web amb una única base de codi. Per a apps internes, avaluem quina plataforma encaixa millor amb la teva situació.