Entrevista a Dani Estrella, Technical Acount Manager a app2U

El primer que em ve al cap és l’oficina on vaig començar: una sala petita, tancada i sense finestres. En aquell moment, era un espai suficient per als tres que érem. Amb el temps, l’equip va anar creixent i els canvis d’oficina també es van anar donant. Fins a arribar on som ara: un espai molt més ampli, amb llum natural i ben situat, que reflecteix molt bé l’evolució que hem viscut com a empresa.

Tot i que les coses hagin canviat molt des de llavors —persones, projectes, clients—, hi ha una cosa que existia des dels inicis i que s’ha mantingut fins ara: la manera com entenem la feina. Des del primer dia hem tingut una cultura molt clara basada en fer bé les coses, amb qualitat, amb ganes d’aprendre constantment i de millorar el servei al client, tot i que en aquell moment fos innecessari. Sempre hem intentat mantenir aquesta visió posada en el futur, buscant créixer i millorar, sense quedar-nos només en el curt termini.

Crec que aquesta manera de fer ha estat una part essencial de l’èxit d’app2U i que, personalment, porto en l’ADN. I si sabem cuidar-la, continuarà sent el motor que ens farà avançar durant molts anys més.

Ha estat un procés molt natural: les responsabilitats i rols han anat apareixent a mesura que creixíem, igual que les meves habilitats. El Guillem, especialment, i els altres companys, m’han ajudat molt en aquest camí, però, el fet de trobar-me davant de responsabilitats o reptes que no s’havien donat abans, i que ningú havia assumit encara, ha fet que el procés d’aprenentatge no fos directe ni clar. He anat aprenent a mesura que m’hi anava trobant, i això també m’ha donat una capacitat més àmplia per adaptar-me i afrontar situacions noves.

Amb el temps, moltes d’aquestes responsabilitats i habilitats que havia adquirit les he hagut de delegar i transmetre a altres persones. I això m’ha permès quedar-me amb aquelles tasques que m’interessen de veritat i on realment sento que puc aportar més valor.

Tot aquest recorregut m’ha portat més enllà del que serien les responsabilitats tècniques: he acabat tractant i guiant clients, m’he encarregat dels processos de selecció, he format nous companys i els he pogut acompanyar en el seu desenvolupament professional. També he pogut participar en decisions estratègiques i en la definició i execució d’objectius importants per a l’empresa.

Estic content de l’evolució i de la motxilla de coneixements i habilitats que he adquirit. Per mi, i per qualsevol persona, penso que és essencial sentir que evoluciones i millores amb el temps, que no t’estanques, i que el teu entorn acompanya el teu creixement.

Sí, és el rol que figura al contracte, però no és l’únic que faig, jeje.
Per mi, el TAM és la persona que més influència pot tenir en l’èxit d’un projecte, perquè ha de tenir la capacitat de convertir les propostes dels clients en solucions funcionals. Per fer-ho, ha de saber guiar i aportar al client amb criteri, i després transmetre i guiar tot això a l’equip de desenvolupament perquè ho puguin dur a terme amb éxit.

Pel que fa al tracte al client, és clau generar una relació de confiança. Tenim experiència i criteri per saber, sovint millor que el client mateix, què necessita i què li pot funcionar. Això comporta desmuntar idees i proposar-ne de diferents, i aquí l’èxit no és només tenir bones propostes, sinó aconseguir que el client les entengui i hi confiï prou per tirar-les endavant. Aquesta potser és la part més delicada, perquè cada client i projecte són un món.

Amb l’equip, no es tracta només de dir què han de fer, sinó transmetre bé qui és el client, què vol i per què ho vol. Aquest context és fonamental perquè entenguin bé el projecte i puguin prendre millors decisions. I durant el desenvolupament, toca estar a sobre: resoldre dubtes, anticipar problemes, i ajudar a trobar les millors solucions, assegurant que tot avança com toca.

És un rol molt de nexe, entre el client i l’equip, i de guiatge, que per mi és entretingut: has de comunicar bé, tenir l’ull posat en moltes coses per saber quan actuar i evitar que un petit problema es faci gran. Ara, també et dic que pot arribar a ser desbordant si no saps intervenir i delegar bé quan toca.

Com deia abans, la relació de confiança amb el client és clau. Pots saber-ne molt i tenir propostes excel·lents per al seu projecte, però si no saps comunicar-les o no hi confia, no arribaran enlloc. I amb el temps t’adones que això no depèn tant de si el client és tècnic o no: hi ha qui confia de seguida i d’altres que mai acaben de fer-ho, independentment dels seus coneixements o perfil.

La confiança és difícil de construir però molt fàcil de trencar. No és ràpida ni directa, requereix temps i cura. No m’agrada haver d’estar demostrant que som bons o vendre que tenim experiència, i com que sé que la confiança és un procés lent, m’agrada que sigui el temps qui ho vagi posant tot al seu lloc. Tot i això, hi ha actituds que ajuden molt a reforçar aquesta confiança, com el sentit comú, la proximitat i la transparència.

El sentit comú et permet entendre el client, la seva posició, i empatitzar per posar-te en la seva pell i voler el mateix que ell. Això fa que et vegi com una extensió del seu equip a l’hora de prendre decisions, però amb una capacitat tècnica i experiència superior per aportar al projecte. Això no cal demostrar-ho d’entrada, penso que és important deixar que el client ho vagi veient i confirmant sol, si el tracte i les decisions van en la bona línia.

I si tot això va acompanyat de proximitat i transparència —si veu que realment vols el millor per a ell i que el seu èxit també és el teu—, la relació comença a fluir i treballar plegats es torna molt més fàcil.
A més, aquestes actituds sovint generen un efecte mirall: la persona també les adopta i això ajuda a construir una confiança mútua molt còmoda, fent fàcil el dia a dia.

Doncs sincerament, no crec que haguem viscut grans revolucions. És cert que el mercat i moltes marques han intentat vendre certes eines o plataformes com a transformacions trencadores, però la realitat del nostre dia a dia, sobretot treballant amb empreses, ha estat més aviat un progrés sostingut. Han anat apareixent noves eines, llenguatges o plataformes, però s’han anat integrant de manera progressiva segons necessitats.

Encara avui dia veiem molts projectes grans que funcionen amb tecnologies que podríem considerar antigues, (com PHP), o que se segueixen aplicant patrons i filosofies que tenen dècades, (com els SOLID o clean code), perquè continuen sent útils i funcionen.

Potser destacaria l’aparició de la intel·ligència artificial com el canvi més rellevant dels últims anys. Com a recurs per a desenvolupadors, penso que té un impacte més clar en tasques senzilles i clares, per a perfils més juniors. En canvi, les feines més complexes, que impliquen experiència, context i criteri, encara són molt difícils de delegar-les totalment a una IA. I en el nostre sector, són aquestes feines les més necessàries i que aporten més valor.

Pel que fa al seu ús orientat a l’usuari final dins les empreses, encara estem en una fase inicial, amb molta expectativa però pocs casos realment sòlids i consolidats. És un camp on tenim l’ull posat i estem explorant activament, provant aplicacions que puguin tenir sentit i aportin valor real als clients.

Adaptar-se als canvis, per mi i en aquest sector, no vol dir llençar-se a cada novetat. Cal estar obert a provar i innovar, però amb criteri, assumint que cada canvi té un preu. No es tracta d’anar donant cops de volant, sinó d’analitzar bé cada nova proposta, veure si realment aporta valor i, si és així, incorporar-la amb sentit.

Al final, penso que és important casar-te amb una bona tecnologia i fer-te expert en ella, que no pas anar canviant constantment a cada novetat, com amb la parella jeje; el que compta és que funcioni, no que sigui nova.

Em sento molt alineat amb valors com la proactivitat, la qualitat, la millora continua o la proximitat, entre d’altres. Són coses que porto bastant gravades i que intento transmetre i predicar dins l’equip. I quan això passa de forma natural dins, al final també es nota fora: el client ho percep i entén com treballen.

Sempre he defensat que no estem aquí només per fer el que ens demanen, sinó per anar un pas més enllà o un pas per davant dels clients. Ser proactiu vol dir entendre el problema real que té el client i atrevir-se a desmuntar la seva pel·lícula amb una proposta millor. Al final, tothom pot fer el que algú et demana, però pocs poden millorar el que et demanen. Com deia abans, tot això acompanyat de confiança, és el que fa que els projectes funcionin i, amb el temps, que el client valori qui té al costat.

He de confessar que sovint costa mantenir aquests valors. Que per si sols són molt macos, però quan hi afegeixes limitacions de temps, recursos, la cosa es complica i requereix esforç. I és precisament en aquests moments quan els has de defensar i insistir-hi, perquè em defineixen i són els que vull que tingui la meva feina.

Aquesta figura no és més que la d’algú amb experiència i que l’ha cagat més vegades que els altres. I que, quan ho ha fet, ha intentat entendre per què ha passat i s’ha protegit perquè no tornés a passar. No crec gaire en el “talent innat” o, almenys, penso que ha d’anar acompanyat de coneixement i experiències per poder destacar.

Amb el temps, aquesta experiència serveix sobretot per anticipar problemes abans que apareguin. I quan apareixen, cosa que és inevitable moltes vegades, cal normalitzar-los. A vegades s’ha de prendre una decisió ràpida, però sempre s’ha d’actuar amb calma, llegint bé la situació i pensant. És cert que no sempre encertarem, però hem d’acceptar que a vegades tocar assumir algun risc i jugar-te-la per continuar aprenent. No sempre sortirà perfecte, i és normal.

També crec que és important fer partícip al client i, especialment, l’equip dels problemes. No només perquè ajudin a resoldre’ls, sinó perquè prenguin consciència del perquè de la solució. Això els dona criteri i autonomia, i a la llarga, que no tot passi per mi.
Al final, no es tracta només de resoldre coses, sinó de transferir aquesta experiència perquè els altres puguin aprendre en menys temps del que m’ha costat a mi. I així, a la llarga, poder delegar millor. Inclús acceptar que, de vegades, poden trobar solucions millors que les meves i aprendre’n.

Segurament li podria fotre una bona xapa amb mil exemples del que m’he anat trobant. I de fet, dins l’empresa sovint ho faig amb els companys que comencen, perquè compartir aquestes experiències reals ajuda molt més que donar consells genèrics. S’ha de predicar amb l’exemple.

Molts dels conceptes que han anat sortint en aquesta entrevista em semblen essencials per entendre què implica realment dedicar-se a això i quines habilitats s’hauran de treballar: proactivitat, qualitat, comunicació, sentit comú, proximitat…

Però si hagués de destacar una cosa, li diria que s’acostumi a conviure amb la frustració de trobar-se problemes. És una sensació que apareix des del primer dia i que no pensi que arribarà un punt en què ja no hi haurà problemes. Tenir problemes davant no té per què ser un senyal que ho estigui fent malament, els problemes són naturals i apareixeran. “Les pedres al camí també son part del camí”. S’han d’aprofitar aquestes pedres per millorar.
I no és només una habilitat tècnica que s’anirà adquirint: és una actitud. Aquesta actitud t’ha de portar a voler afrontar els problemes, no evitar-los; a veure’ls com a reptes, però sense deixar que et consumeixin. Cal saber estar tranquil per pensar amb claredat sota pressió i actuar amb criteri. Serà l’actitud qui marcarà la diferència i el temps, ja farà la resta.

La trajectòria de Dani ens demostra que créixer professionalment no sempre canviarà d’empresa o escalarà jeràrquicament, sinó assumir nous reptes, aportar valor allà on més es necessita i evolucionar al costat de l’equip. La seva mirada combina experiència, sentit comú i una manera de fer molt pròpia que reflecteix l’ADN de app2U: proximitat, criteri i compromís real amb cada projecte.

Agraïm a Dani que hagi compartit la seva experiència, el seu temps i, sobretot, una visió tan clara i honesta del que implica treballar en programari quan el que està en joc no és només codi, sinó relacions, confiança i decisions ben pensades.

A talks2U seguirem conversant amb persones que, com Dani, entenen el desenvolupament d’apps i de programari des de dins i amb perspectiva.

Ens veiem a la propera entrevista!